La gastronomia tradicional d’aquestes terres està vinculada fonamentalment a dos factors: la història agrícola i ramadera de la zona i la influència del senyoriu dels monjos del Cister.

Un poc d’historia

Durant l’Edat Mitjana els conreus predominants eren els cereals (blat, dacsa i ordi), hortalisses, llegums, fruites i canyamel, mentre que a les terres de secà es plantaven oliveres, garrofers, figueres i vinyes. Poc a poc, anà estenent-se el conreu de l’arròs en la marjal, mitjançant l’aterrament d’aiguamolls. No massa degué canviar aquest paisatge als segles posteriors, fins que a principis el segle XX comença a introduir-se la maduixa, primer monocultiu abans de la transformació radical en favor del tarongerar.

Pel que fa a la carn, la més consumida era la provinent de les aus de corral, que hom tenia a casa, i la de cabró. En menor proporció també es consumia, i es comerciava amb carn de bou i de vaca. La carn de corder era molt escassa, i també la de porc, donat la majoritària presència de pobladors moriscos.

A l’interior del monestir, atesa la riquesa del senyoriu i els drets que rebien en espècie, l’alimentació era molt variada, i incloïa una bona ració diària de pa, carn, formatge, ous i vi. Els plats s’elaboraven segons dues formes tipificades: pitança (carn rostida i servida sense salses) o cuina (plats més elaborats i condimentats, i destinats a menjar-se amb cullera). Durant la Quaresma, el peix, tan fresc com salat, era el producte més consumit. A més, al poblament del Ràfol hi existia un molí on s’elaborava el sucre que havia d’endolcir l’acurada rebosteria monacal.

Productes i plats més representatius Salmorres. Productes del camp com la tomaca, el pebre, les olives i el raïm de pastor, adobats amb plantes aromàtiques, com la pebrella, el tomanil o les fulles d’olivera.

Caragols. A la Valldigna se’n coneixen de diferents, sent els més apreciats gastronòmicament els “moros” i les “xones”. La caragolada sol ser la preparació més habitual: un guisat amb tomaca, ceba, pebre i all.

Esclata-sangs. Com ocorre en el cas dels caragols, la recol•lecció d’esclata-sangs està molt arrelada entre els veïns de la Valldigna. aquestos deliciosos bolets solen preparar-se torrats a la brasa o fregits amb alls tendres.

Anguiles. Abans abundaven a la zona de la marjal, i servien de base per a deliciosos guisats, com el suc d’anguila, el all-i-pebre o l’espardenyada.

Coques. És una de les pràctiques gastronòmiques més típiques de la Valldigna. Les més conegudes són la coca de mestall o la de dacsa (coberta amb embotit, cansalada o sardina), i la de “puntilla” (coberta amb tomaca i pebre, ceba i pèsols, espencat..). També són molt apreciats els pastissos, una variant on la coca es presenta doblada i farcida d’una variada gamma d’ingredients, com herbes silvestres, bledes, etc.

Olles i sopes. Des de la senzilla “sopa bova”, plat principal de la funció assistencial del monestir, fins a formes més elaborades en les que es barrejaven hortalisses, llegums, carns i peixos.

Arrossos. L’arròs és un ingredient fonamental de la cuina valldignenca. Hi ha tres formes bàsiques d’elaboració: a la cassola, a la paella i al perol. Dins la primera destaca l’arròs al forn, preparat tradicionalment amb cassola de test, l’arròs amb costra o els pebres farcits d’arròs. Pel que fa a la preparació en paella, hi ha de tantes formes i amb tants ingredients que la relació és extensa: conill i pollastre, de col i alls tendres, de carxofa, de magre, d’anguila i xones, a la marinera... Finalment, entre els arrossos de perol trobem el que, tal volta, siga el plat de calent més característic de la zona: l’arròs caldós. També són nombroses les preparacions d’aquest arròs de cullera: amb fesols i naps, d’abadejo i pèsols, de peix...

Dolços. De la mateixa manera que ocorre amb les coques, la tradició rebostera també està molt arrelada i és molt variada. Normalment sol estar relacionada amb alguna festivitat, com és el cas del pa beneït de Sant Antoni, l’arnadí de Setmana Santa, les “mones i sarvatxos” de Pasqua, i els pastissos de moniato de Nadal. Durant tot l’any podem trobar a les pastisseries del poble coques cristines, coca morena i torrons artesanals. Més propi dels mesos estivals és la llet merengada i el deliciós gelat de torró.