Rafa Botella: “Anar en cadira de rodes també té coses bones i això és el que volem reflectir al curtmetratge”
Rafa Botella, veí de Simat de la Valldigna, serà el protagonista d’un curtmetratge dirigit per Adán Aliaga, qui ha sigut quatre vegades candidat a finalista en els premis Goya i, al 2018, va ser finalista amb el curtmetratge “The Fourth Kingdom”. Este veí del municipi va conèixer el director gràcies a Rubén Figueres, consultor polític i expert en comunicació i marketing, el qual, a més, va formar part de l’equip de consultors de la segona campanya de Barack Obama.
El curtmetratge se centrarà en el dia a dia d’un tetraplègic, com és el cas de Rafa Botella, qui va patir un accident. “Amb esta gravació vull mostrar que som persones amb sentiments i necessitats, que tenim odis, desitjos…”, recalca. Rafa no vol que la pel·lícula “done ànims a les persones que estan patint una situació semblant ni ser un referent, si no canviar la visió que la societat té de nosaltres”. Ell destaca que anar en cadira de rodes té complicacions, però “també té coses bones i això és el que volem reflectir”. Ell ho anomena “el poder de la silla”.
A més, en la gravació també apareixerà sa mare, tot i que reconeix que no va ser fàcil convèncer-la. “Volíem que es mostrara de la manera més real possible i, per això, havia d’aparèixer”, explica.
Rafa ja està acostumat a eixir davant les càmeres, ja que ha sigut entrevistat en diverses ocasions, però la seua veritable passió és l’edició de vídeos. Va començar creant vídeos amb diverses fotografies, però, poc a poc, ha anat realitzant diversos cursos per aprofundir. Així, després del confinament, va gravar i editar, junt al seu cosí, el documental“l’Enyor”, que es troba a Youtube, i on diversos veïns de Simat de la Valldigna realitzen un repàs de l’actualitat global. “Pensem que és gent que està al bar i no aporta res, però hi ha frases molt bones i tenen molt que contar”, destaca.
A més, este veí també col·labora amb el músic i director de cine, Antonio Dyaz. “Tenim previst realitzar un curtmetratge, amb la col·laboració de la Mancomunitat de la Safor, el 20 i el 21 de juny, en què es tractarà l’assetjament”, explica.
Per a ell, l’ordinador “és una finestra al món i em senc molt acompanyat”. Rafa afirma que, durant el confinament, va realitzar nombrosos cursos d’edició. “No tenia temps per a poder fer-ho tot, perquè si una persona té ganes de fer coses, li falten hores”, destaca. Ell s’aplica la filosofia d’El Kaizen, que se centra en la millora continua a través d’esforços progressius. “Tots els dies intente millorar un 0,01% en el que siga, ja que fer coses és una motivació”, afirma.
Rafa sempre ha tingut una actitud positiva davant les adversitats. Reconeix que “no vol donar-li importància a un problema fins que realment no es converteix en un problema” i destaca que “el 99% del temps ens preocupem per coses que encara no han passat i que probablement no passaran”. Per això, recalca que “sempre m’he allunyat de les persones que m’han tingut llàstima perquè probablement són menys feliços que jo”.