MANIFEST EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DEL NAZISME
Ja han transcorregut 77 anys, des d'aquell 27 de gener de 1945, en el qual es va produir l'alliberament del camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques en el marc de la Gran Guerra Pàtria o Segona Guerra Mundial. Les enormes atrocitats realitzades per l'home contra l'home en el passat costen de concebre en l'actualitat ja que la vista del passat emmalalteix d'una cataracta congènita que ens ennuvola la visió fins no poder veure. La maldat institucionalitzada s'escapa de l'enteniment dels homes de bé. Els negacionistes de l'Holocaust sempre han qüestionat l'evidència, i ara amb noves vestidures tracten de soscavar el sistema democràtic. I som conscients de la fragilitat de la memòria col·lectiva i el perill que entranya, en el present i en el futur, oblidar el passat o el desconeixement de les atrocitats comeses per l'ésser humà contra l'ésser humà.
La commemoració de l'Holocaust nazi afecta directament els valencians i espanyols. El colp d'estat contra el Govern constitucional de la Segona República es va transformar en la Guerra d'Espanya. Van ser milers els exiliats republicans que després de recalar pels camps de concentració del sud de França i nord d'Àfrica van ser deportats als camps d'extermini nazis situats a Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia, França i Polònia. Les víctimes de nazisme no sols van ser els homes i dones assassinats en els camps d'extermini, sinó aquells altres que van treballar com a persones esclaves en empreses o en domicilis d'alts càrrecs de l'III Reig. L'estudi de llistats ens comunica noms d'espanyols, de valencians, explotats fins a l'infinit i amb un esdevenir que conduïa irremeiablement a l'oblit i a la mort. Molts van ser assassinats, i els supervivents, apàtrides per decisió de Franco, no van poder tornar als seus pobles i ciutats. Molts holocaustos van edificar el gran Holocaust.
Tots aquells que van ser objecte de l'extermini nazi, des dels jueus que van patir l'extermini, fins als republicans espanyols, les ètnies romaní i sinti, els discapacitats i els homosexuals, formen part de la monstruositat de l'Holocaust.
El sistema de convivència democràtic és, com moltes coses valuoses, fràgil, i cal atendre'l i cuidar-lo tots els dies. La perversió democràtica consisteix en la posada en marxa de mecanismes i aliances des de dins i des de fora del sistema per a acabar amb ell. La desinformació, les construccions de realitats virtuals falses, la normalització social d'actituds rebutjables (racisme, violència de gènere, ...), i el negacionisme de qualsevol tipus (des de l'Holocaust a la pandèmia actual, passant pel canvi climàtic) són manifestacions visibles de l'atac perceptible a la Democràcia.
Els crims contra la humanitat no tenen data de caducitat. La Memòria de l'Holocaust ens obliga a continuar amb la defensa dels Drets Humans. Commemorar aquesta data en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust és una forma eficaç d'anticipar-se al racisme, els genocidis i protegir la Democràcia i els Drets Humans. L´FVMP té entre els seus fins el desenvolupament i consolidació de l'esperit europeu i democràtic en l'àmbit local, i s'ha compromés amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030, establits per l'Assemblea General de l'ONU, l'objectiu de la qual 17 està íntegrament dedicat a la promoció de les aliances necessàries per al Desenvolupament Sostenible, proposant entre altres la Promoció de la cultura de Pau i de la diplomàcia de ciutats. Amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de la Víctimes de l'Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat, el 27 de gener de 2022, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) fa pública la necessitat d'aprofundir en l'Educació, la Memòria i la Investigació sobre l'Holocaust, que, com reconeix la UNESCO, és tasca essencial per a fomentar l'observació dels Drets Humans, les llibertats fonamentals i els valors de tolerància i respecte mutu. La Xarxa de Municipis per a la posada en valor de la Memòria Històrica (Xarxa Memòria), impulsada per l´FVMP, a tenor de la commemoració el 27 de gener de 2022 del Dia Internacional de l'Holocaust, considera essencial: 1. Donar a conèixer el passat. Posar cara a les víctimes, repensar-les i honrar-les. Transmetre a noves generacions i per a coneixement públic el dolor infinit, el neguit, la mort i la desraó de la barbàrie. 2. Vigilar el present. Mantindre una posició activa i bel·ligerant en la defensa dels valors i de la convivència democràtica. 3. Actuar cap al futur. Fomentar l'Educació, la Formació i la Cultura de la convivència creativa en Pau i Llibertat. Per això, entén imprescindible el treball conjunt plenament col·laboratiu dels Governs (Govern de l'Estat, Consell de la Generalitat, Governs locals i provincials) i de la Societat Civil valenciana, encarnada pels col·lectius ciutadans. I proposa als Governs Locals l'impuls d'actuacions dirigides a la sensibilització i conscienciació ciutadana sobre l'Holocaust i la necessitat del concurs de tots i totes en la construcció d'una societat democràtica.
Simat de la Valldigna, 27 de gener de 2022
