Nàixer en temps de confinament

L'estat d'alarma provocat per la crisi sanitària del COVID-19 inunda el dia a dia de tota la ciutadania, però la vida, encara que de manera diferent, continua i, per sort, també hi ha bones notícies com és el cas dels veïns de Simat de la Valldigna, Ana Vidal, Mario Fons i Salva Ferrando, qui han sigut pares durant les últimes setmanes.

Ana Vidal va ser mare el passat 5 d'abril a l'hospital La Paz de Madrid. Reconeix que, quan va començar l'estat d'alarma el passat 14 de març, “ja imaginava que anava a afectar-nos al part perquè en Madrid s'havien disparat els casos i la situació era molt greu”. No obstant, explica que “dins l'edifici de maternitat se sentia segura i es respirava una falsa sensació de calma”, però “a casa, quan escoltàvem les notícies, estavem atemorits pel que ens podíem trobar”.

Ana explica que en el centre es van prendre moltes mesures des del primer moment. “Quan vaig anar la setmana anterior, la infermera s'encarregava d'obrir els poms de les portes i desinfectava fins l'aixeta”, recorda. A més, els sanitaris tampoc van permetre ni a ella ni al seu home que isqueren de l'habitació en cap moment de l'ingrés.

Una de les preocupacions d'Ana era saber si el seu home podria estar amb ella en el part, un dels moments més importants. “Els metges em van dir que no hi havia cap problema, però depenia de com evolucionara la corba”, assenyala.

Mario Fons no va tindre la mateixa sort el 31 de març. Ell no va poder acompanyar a la seua dona, Lara Peiró, durant el part. “Ens van dir que s'havia prés la decisió i no podia estar”, explica Lara. A més, durant el part, ella va haver d'anar en guants i mascareta.

Lara no pensava que la crisi del coronavirus anara a ser tan greu. “Vaig agarrar la baixa la setmana abans de l'estat d'alarma i jo pensava que no seria per a tant i que no es tancarien les escoles, però no va ser així”, recorda.

Mario i Lara havien decidit que el part seria en Gandia, però van canviar d'opinió en l'últim moment. “En un hospital públic teníem més por de ser contagiats, ja que desconeixies si la gent anava per coronavirus o per altra cosa i vam decidir que fóra en la privada”, explica Mario. El part va estar programat i sols van haver d'estar a l'hospital 48 hores.

Els dos afirmen que tot el personal anava en mascareta i els corredors de l'hospital estaven buits. Mario assenyala que no va anar al bar en cap moment i es portava el menjar de casa per evtiar el contacte amb la resta. “En el centre ens havien dit que hi havia dos casos confirmats i estaven separats de la gent i, per tant, estàvem més relaxats”, assenyala Mario. A més, tenen un altre xiquet de dos anys i Lara explica que “com el part estava programat, ho podíem tindre tot més controlat”. No obstant, els “dies previs estàvem molt angoixats perquè no sabíem quina seria la situació que ens trobaríem”.

Mario recalca que estes setmanes estan tenint “moments complicats, sobretot per al xiquet, ja que no segueix una rutina i, encara que vols prestar atenció als dos, no pots”.

Salva Ferrando i Ángela Gascón també van ser pares el passat 11 d'abril. Però, Salva sí que va poder acompanyar a la seua dona en tot moment. “En un principi em van dir que no podia estar, però van rectificar”, explica. Dos dies després del part, ells també estaven a casa i, des d'eixe moment, han eixit de casa en molt poques ocasions. Salva s'encarrega de fer la compra i assenyala que “tenim por perquè la xiqueta és xicoteta i, per tant, no té les suficients defenses”. Quan arriba a casa, es lleva les sabates i les deixa fora, tira la mascareta i els guants al fem i es desinfecta abans d'agarrar a la xiqueta.

Els dos reconeixen que la situació és complicada, ja que són primerencs i “ens agradaria tindre l'ajuda dels nostres familiars perquè hi ha moments que ens trobem perduts”. Però les xarxes socials són una gran ajuda davant estes situacions. Tant Ana, com Mario i Salva sempre estan pendents del telèfon i realitzen videotrucades amb els seus familiars i els envien fotografies, ja que ells no han pogut conéixer als xiquets. Per això, reconeixen que el primer que faran serà visitar als avis i a a la resta de familiars.

“També volem eixir a passejar i visitar a la família i als amics de Simat”, explica Ana, qui està a Madrid, allunyada de la seua família. Ella reconeix que “esta situació ens marcarà un abans i un després i, per exemple, a ma casa, el gel desinfectant no faltarà mai”.

Les històries d'Ana, Mario i Salva constitueixen la part positiva de tota esta crisi sanitària. Per a ells, l'hospital ha sigut l'inici d'una nova vida enmig del confinament i d'un estat d'alarma que a tots els deixarà una gran petjada.