• Marca Diputacio

     

    L'Ajuntament de Simat de la Valldigna ha rebut l'ajuda que es detalla a continuació: 

    Entitat pública concedent:
    Diputació de València 

    Medi Ambient

    Import de la subvenció rebuda:
    4.255,26 €

    Programa d’ajudes:
    Convocatòria de subvencions de concurrència competitiva a municipis de menys de 20.000 habitants per al finançament d'inversions destinades al compliment de les obligacions derivades de la normativa vigent de benestar animal.

    Projecte subvencionat: 

     

    Descripció Unitats
    Gàbia parany per a captura de gats 4
    Transportin 6
    Casetes menjadores per a colònies felines 40
    Lector microxip model tipus FX-Pet II 1
  •  Pla de Salut 4

    Pla de Salut 4

    L’informe, validat per la Mesa Intersectorial de Salut, recull les necessitats, els recursos i les prioritats identificades amb la participació de diferents agents del municipi.

    L’Ajuntament de Simat de la Valldigna posa a disposició de la ciutadania l’informe final del projecte «Elaboració participativa del diagnòstic de salut i dinamització de XarxaSalut a Simat de la Valldigna». El document combina dades del municipi amb les aportacions de les persones participants per conéixer què afavoreix la salut i el benestar del veïnat, quines dificultats es troben en el dia a dia i quins recursos locals poden ajudar a donar-hi resposta.

    Què es va fer en cada sessió?

    Constitució de la Mesa de Salut i col·loqui participatiu

    Es va constituir la Mesa de Salut com a espai de coordinació entre l’Ajuntament, els serveis sanitaris i socials, les associacions i altres agents del municipi. En el col·loqui es van compartir les primeres preocupacions sobre la salut i el benestar a Simat. Entre les qüestions plantejades hi havia la seguretat dels itineraris utilitzats per als passejos saludables, l’accés a l’atenció primària, les alternatives d’oci per a joves i les situacions de malestar emocional detectades des dels serveis municipals.

    Valoració dels entorns de vida

    Es van valorar 14 aspectes de la vida quotidiana, entre els quals hi havia la mobilitat, els serveis, els espais públics, l’oci i la participació. Les possibilitats de caminar i anar amb bicicleta, el sentiment de pertinença i els espais naturals van ser alguns dels aspectes més ben valorats. El transport públic i les oportunitats de treball i d’activitat econòmica local van rebre valoracions més baixes.

    Priorització de les necessitats de salut

    Les persones participants van valorar 13 línies de treball segons la importància que tenien per al municipi i les possibilitats d’actuar-hi. Les cinc més ben puntuades van ser:

    • Els espais i les alternatives d’oci saludable per a joves, infants i persones majors.
    • La neteja, els residus, el civisme i el manteniment dels espais públics.
    • La seguretat ciutadana, la vigilància i la prevenció del vandalisme.
    • L’autonomia, l’accessibilitat i el benestar de les persones majors.
    • La participació ciutadana i la corresponsabilitat en la cura del municipi.

    Identificació d’actius per a la salut

    Es va elaborar un mapa participatiu dels recursos que contribueixen a la salut i al benestar. S’hi van identificar equipaments, rutes, espais naturals, activitats esportives, associacions i xarxes de suport, amb recursos tant del nucli urbà com del Pla de Corrals. També es va parlar de les dificultats per accedir a alguns recursos i de com aprofitar els que ja funcionen per donar resposta a les necessitats detectades.

    Què ens diu el diagnòstic?

    Simat disposa d’espais, activitats i vincles comunitaris que afavoreixen la salut. La possibilitat d’aprofitar-los depén, en part, de la seguretat dels recorreguts, del manteniment dels espais i de les opcions de desplaçament entre el nucli urbà i el Pla de Corrals.

    El transport públic n’és un exemple. Va ser un dels aspectes pitjor valorats en l’anàlisi dels entorns de vida i es va considerar una necessitat important en la priorització. Alhora, moltes de les possibles millores requereixen la col·laboració d’altres administracions o operadors. El diagnòstic ajuda així a distingir quines actuacions es poden impulsar des del municipi i quines necessiten coordinació amb altres agents.

    Retorn a la ciutadania

    La Mesa Intersectorial de Salut ha validat el diagnòstic. Amb la publicació de l’informe, l’Ajuntament comparteix amb el veïnat les aportacions recollides, les prioritats i els recursos identificats. El document servirà de base perquè l’Ajuntament, la Mesa de Salut i els agents comunitaris puguen concretar les pròximes actuacions de promoció de la salut.

    L’Ajuntament agraeix la implicació de totes les persones i entitats que han participat en el procés.

    Consulta i descarrega l’informe complet

    https://drive.google.com/file/d/1DjFFBEX_gZAFr1VUvbQMOc59AAxwPbvL/view?usp=sharing 

    Aquest projecte ha obtingut una ajuda en matèria de salut pública de la Conselleria de Sanitat per a l’exercici 2026 i està cofinançat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i el Ministeri de Sanitat, en el marc de la convocatòria RECS–EPSP 2026–2027.

  • Simat 1ª publicacióSimat 2ª publicació

    Simat avança en el seu diagnòstic de salut comunitària i identifica les primeres prioritats d’acció

    La sessió de priorització celebrada el 25 de setembre situa l’oci saludable, la cura de l’espai públic, la seguretat, el benestar de les persones majors i la participació ciutadana entre les línies més destacades.

    L’Ajuntament de Simat de la Valldigna continua avançant en el projecte «Elaboració participativa del diagnòstic de salut i dinamització de XarxaSalut a Simat de la Valldigna», un procés de salut comunitària que busca conéixer millor les necessitats, els recursos i els actius de salut del municipi i convertir aquest coneixement en una base compartida per a orientar futures actuacions de promoció de la salut.

    Un procés comunitari per mirar la salut més enllà de l’àmbit sanitari

    El projecte parteix d’una concepció àmplia de la salut, vinculada no sols a l’atenció sanitària, sinó també a les condicions de vida, la mobilitat, els espais públics, les relacions socials, l’oci, la seguretat, el benestar emocional, els serveis, l’entorn i les oportunitats de participació. Per això, el procés es desenvolupa des d’una perspectiva intersectorial i participativa, incorporant la mirada de l’Ajuntament, Salut Pública, l’atenció primària, els serveis socials, la Policia Local, el teixit associatiu i la ciutadania. La iniciativa té com a objectius consolidar la Mesa de Salut com a espai estable de coordinació, elaborar un primer diagnòstic participatiu de salut, identificar i visibilitzar actius i recursos comunitaris, ordenar les principals necessitats detectades i establir prioritats que permeten preparar un full de ruta realista. El procés culminarà amb la sistematització dels resultats i una devolució pública a la ciutadania.

    Què s’ha fet fins ara?

    El procés va començar amb la constitució i posada en marxa de la Mesa de Salut de Simat de la Valldigna. En la seua primera sessió, celebrada el 8 de maig, es va configurar aquest espai de treball intersectorial i es van posar damunt la taula algunes preocupacions inicials: la seguretat en les vies utilitzades per als passejos saludables, l’accés i la gestió de l’atenció primària, la manca d’alternatives d’oci saludable per a la població jove, les situacions de malestar emocional detectades des de serveis municipals i la necessitat d’obrir el procés a les associacions i a la ciutadania. Posteriorment, la Mesa va realitzar una valoració de 14 dimensions relacionades amb la vida quotidiana i la salut al municipi (mobilitat, transport, trànsit, carrers i espais, entorn natural, joc i oci, serveis, economia local, habitatge i comunitat, contacte social, identitat i pertinença, seguretat, cura i manteniment i participació). Aquest treball va permetre identificar fortaleses del municipi, però també àmbits amb marge de millora, i va servir de base per agrupar les necessitats en 13 línies de priorització.

    La sessió del 25 de setembre: de detectar necessitats a decidir què és més prioritari

    El 25 de setembre, la Casa de la Cultura va acollir una nova sessió participativa centrada específicament en la priorització. Hi van participar 12 persones de perfils municipals, sanitaris, comunitaris i associatius, i es van incorporar al recompte 10 fitxes completes de valoració. Les persones participants van valorar cadascuna de les 13 línies segons dos criteris: la prioritat o importància percebuda per a Simat i la viabilitat realista d’avançar-hi tenint en compte les competències, els recursos i els condicionants externs. La prioritat va tindre un pes doble en el càlcul final, amb l’objectiu de donar més valor a la necessitat percebuda sense perdre de vista les possibilitats reals d’actuació.

    El recompte va situar cinc línies en un primer bloc clarament destacat:

    • Espais i alternatives d’oci saludable per a joves, infants i persones majors

    • Neteja, residus, civisme i manteniment de l’espai públic

    • Seguretat ciutadana, vigilància i prevenció del vandalisme

    • Autonomia, accessibilitat i benestar de les persones majors

    • Participació ciutadana i corresponsabilitat en la cura del municipi

    La sessió també va permetre matisar els resultats. Per exemple, el transport públic accessible i millor connectat va obtindre una valoració elevada quant a prioritat, però una viabilitat menor, perquè moltes de les possibles millores depenen d’operadors o administracions externes al municipi. El debat va abordar igualment la seguretat de les rutes per caminar, l’accés a l’estació i als serveis sanitaris, la situació d’alguns aparcaments, la neteja i el civisme, els grafits i el manteniment del patrimoni, i la importància de millorar la comunicació perquè la ciutadania conega què s’està fent i puga implicar-se en la cura del municipi. El rànquing no s’interpreta com una llista tancada ni com una decisió automàtica. Les 13 línies continuen formant part del diagnòstic i els resultats han de llegir-se conjuntament amb les aportacions qualitatives, els recursos existents i la capacitat d’actuació municipal.

    Els pròxims passos

    A partir d’ara, el treball se centrarà a incorporar els resultats de la priorització al diagnòstic participatiu, relacionar les línies prioritàries amb actius comunitaris i possibles accions, identificar quins agents poden participar en cada àmbit i diferenciar les mesures que es poden impulsar directament des del municipi de les que requereixen coordinació amb altres administracions o serveis. Els resultats es traslladaran a la Mesa Intersectorial perquè servisquen de base per a definir un full de ruta de salut comunitària i, posteriorment, es realitzarà una devolució pública que permeta compartir amb la ciutadania el diagnòstic, les prioritats identificades i els següents passos del procés.

     

    Aquest projecte ha obtingut una ajuda en matèria de salut pública de la Conselleria de Sanitat per a l’exercici 2026 i està cofinançat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i el Ministeri de Sanitat, en el marc de la convocatòria RECS–EPSP 2026–2027.

     

     

TURISME

informació turística
guies | documents | visites | galeria

Actualitat

Informació del poble

Ocupació

Processos Selectius

 

Intervenció a València per reivindicar el Dret Civil Valencià

 

Intervenció a València per reivindicar el Dret Civil Valencià

 2f60ecf5-0e94-4e9d-9943-f9b25ea70686 002Juristes VALENCIANS Concentració 27feb2023

 

 

Volem sumar-nos, des del municipalisme, a la iniciativa de l’Associació Juristes Valencians per la recuperació del Dret Civil valencià, pel seu caràcter identitari i d’utilitat civil.

Som 541 els municipis del País Valencià que donem suport a esta iniciativa que pretén acabar amb una injustícia històrica perpetrada per l’obcecació del centralisme estatalista a menysprear el nostre poble, com ho demostra la negativa a reformar la Constitució per a reconèixer el Dret Civil valencià, l’infrafinançament vergonyós al que ens sotmeten els governs centrals, la demora capciosa del corredor mediterrani, el dèficit inversor al nostre territori, especialment en infraestructures de comunicació (tren València-Alacant), etc.

«Per viure», afirmava Primo Levi, «cal una identitat, val a dir, una dignitat». La nostra identitat s’expressa a través d’una sèrie de trets regulats per diverses normes de convivència que Jaume I va reunir en els Furs. El monarca va construir un ens basat en una cultura i llengua literària i en el dret privat, un compendi normatiu que regula la vida i les relacions fonamentals de les persones, les famílies, les successions, el comerç, etc. Ara fa 762 anys, el 7 d’abril de 1261, que Jaume I jurà a València els Furs.

Amb el sotmetiment manu militari a les lleis i costums de Castella, imposat per Felip V de Borbó, s’intenta acabar amb la personalitat i la dignitat valenciana. Fins i tot, aquell sotmetiment brutal comportà la submissió de la dona valenciana, la qual va perdre la llibertat de disposar dels seus béns. Sí, «la nostra vida civil va quedar assolada pel Decret de Nova Planta», com recordava el professor i advocat Enric Solà i Palerm en la seua obra Recuperem els Furs.

El Dret Civil valencià va ser estès per tota la Mediterrània d’ençà el regnat de Jaume II el Just i amb ell ens podíem veure com a ciutadans de primera no genuflexos. Jaume II guanyà la batalla d’Alacant contra Castella, per la qual incorporà Alacant, la Vall del Vinalopó i el Baix Segura al Regne de Valencià i en tancà la formació del territori. No podem guanyar el poble valencià una altra batalla, ara al centralisme jacobí imposat des de Madrid? Sí, si ens unim i actuem com una sola veu: la veu del poble valencià.

Som, d’acord amb l’article 1 de l’Estatut d’Autonomia, «l’expressió de la identitat diferenciada del poble valencià, constituït com a Nacionalitat Històrica». En l’article 57 es reconeix el Monestir de la Valldigna, situat a Simat, com a «símbol de la grandesa del poble valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica». Doncs bé, eixa identitat diferenciada, eixe símbol de grandesa que es reconeix com a Nacionalitat Històrica ha d’estar arreplegat explícitament en la Constitució espanyola per mitjà del Dret Civil.

Ja vam patir la renúncia forçada a l’article 151 de la Constitució, el qual ens hauria equiparat a les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi, Galícia o Navarra. No podem ni devem tolerar una nova discriminació mentre altres autonomies gaudeixen d’uns drets forals aconseguits gràcies a la connivència de les seues elits amb la dictadura franquista.

Aturem la involució autonomista. Construïm un consens social. Constituïm-nos en un clam de germanor per a exigir el que ens correspon de manera legítima. Representem la majoria social valenciana, manifestada hui en aquesta plaça per diferents organitzacions, associacions, col·lectius ciutadans, institucions, universitats, municipis i diversos estaments.

El premi Nobel de Literatura Octavio Paz va dir el 1992 en una conferència a Roma que «tot el que ha fet Europa es deu a la diversitat del seu geni, a la pluralitat de nacions que han construït la seua identitat». Estem ací per afirmar eixa diversitat com a membres de la Unió Europea, per a demostrar la nostra dignitat davant la ciutadania i davant el poder central, i per a demostrar l’energia evolutiva d’un País Valencià que volem més lliure, solidari, democràtic, sostenible,  igualitari i europeu.

València, 26 de febrer de 2023

Víctor Mansanet Boïgues

Alcalde de Simat de la Valldigna

L’OFICINA DE TURISME DE SIMAT REP EL DISTINTIU SICTED DE QUALITAT TURÍSTICA

 

L’OFICINA DE TURISME DE SIMAT REP EL DISTINTIU SICTED DE QUALITAT TURÍSTIC

 

WhatsApp Image 2023-02-28 at 14.35.25

 

L’Ajuntament de Simat de la Valldigna va rebre el 27 de febrer el distintiu SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions), que atorga la Secretaria d’Estat de Turisme, en reconeixement al compromís per la millora contínua de la qualitat. L’acte de lliurament del distintiu es va celebrar al monestir de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir) i van assistir-hi l’alcalde, Víctor Mansanet, qui va recollir el diploma acreditatiu, i el regidor de Turisme, Joanvi Bañuls.

Per a Mansanet, este reconeixement “representa un premi a la labor que es fa des de l’Oficina de Turisme de Simat”, que dirigeix la tècnica Sara Pastor Langa. L’edil de Turisme, Joanvi Bañuls, mostra la seua satisfacció per eixa distinció i indica que esta constata “la gestió que des de el nostre Consistori es fa per promocionar el turisme local”.

Simat compta amb un important oferta turística, tant cultural com d’oci. De fet, el nombre de visitants al Monestir de Simat ha augmentat considerablement després de la pandèmia, i també s’ha incrementat el nombre d’usuaris i usuàries de les rutes i senders naturals, alguns d’ells amb el valor afegit de contenir un marcat caràcter cultural, com són els arcs de la Ruta dels Burros, amb quatre arcades del segle XVIII ―la darrera de les quals va ser descoberta fa uns dies― que abastien d’aigua de la Font del Cirer al Monestir.

L’oferta turística de Simat “resulta prou variada i és molt atractiva, per la bellesa del paisatge i el valor historicoartístic del seus monuments més importants, com són el Monestir cistercenc i la mesquita de la Xara”, l’única del País Valencià que encara conserva el minaret.

Cal dir que l’Ajuntament de Simat forma part de l’Itinerari i la Ruta dels Borja,  una iniciativa cultural i turística de la Generalitat Valenciana​ que recull l’empremta i esplendor de la família valenciana més universal, els Borja. Simat també forma part de xarxa Pobles Màgics d’Espanya, creada per l’Institut de Desenvolupament Local i Estudis Socials, i impulsa, junt amb els altres municipis de la Mancomunitat de la Valldigna (Barx i Benifairó de la Valldigna), el Centre Internacional de Música Medieval, que dirigeix la investigadora i cantant Mara Aranda. Finament, Simat forma part de la Ruta dels Monestirs, una senda de Gran Recorregut (GR-236) i ruta cultural que uneix cincs històrics monestirs de les comarques centrals del País Valencià.

 

diploma