Intervenció a València per reivindicar el Dret Civil Valencià

Volem sumar-nos, des del municipalisme, a la iniciativa de l’Associació Juristes Valencians per la recuperació del Dret Civil valencià, pel seu caràcter identitari i d’utilitat civil.

Som 541 els municipis del País Valencià que donem suport a esta iniciativa que pretén acabar amb una injustícia històrica perpetrada per l’obcecació del centralisme estatalista a menysprear el nostre poble, com ho demostra la negativa a reformar la Constitució per a reconèixer el Dret Civil valencià, l’infrafinançament vergonyós al que ens sotmeten els governs centrals, la demora capciosa del corredor mediterrani, el dèficit inversor al nostre territori, especialment en infraestructures de comunicació (tren València-Alacant), etc.

«Per viure», afirmava Primo Levi, «cal una identitat, val a dir, una dignitat». La nostra identitat s’expressa a través d’una sèrie de trets regulats per diverses normes de convivència que Jaume I va reunir en els Furs. El monarca va construir un ens basat en una cultura i llengua literària i en el dret privat, un compendi normatiu que regula la vida i les relacions fonamentals de les persones, les famílies, les successions, el comerç, etc. Ara fa 762 anys, el 7 d’abril de 1261, que Jaume I jurà a València els Furs.

Amb el sotmetiment manu militari a les lleis i costums de Castella, imposat per Felip V de Borbó, s’intenta acabar amb la personalitat i la dignitat valenciana. Fins i tot, aquell sotmetiment brutal comportà la submissió de la dona valenciana, la qual va perdre la llibertat de disposar dels seus béns. Sí, «la nostra vida civil va quedar assolada pel Decret de Nova Planta», com recordava el professor i advocat Enric Solà i Palerm en la seua obra Recuperem els Furs.

El Dret Civil valencià va ser estès per tota la Mediterrània d’ençà el regnat de Jaume II el Just i amb ell ens podíem veure com a ciutadans de primera no genuflexos. Jaume II guanyà la batalla d’Alacant contra Castella, per la qual incorporà Alacant, la Vall del Vinalopó i el Baix Segura al Regne de Valencià i en tancà la formació del territori. No podem guanyar el poble valencià una altra batalla, ara al centralisme jacobí imposat des de Madrid? Sí, si ens unim i actuem com una sola veu: la veu del poble valencià.

Som, d’acord amb l’article 1 de l’Estatut d’Autonomia, «l’expressió de la identitat diferenciada del poble valencià, constituït com a Nacionalitat Històrica». En l’article 57 es reconeix el Monestir de la Valldigna, situat a Simat, com a «símbol de la grandesa del poble valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica». Doncs bé, eixa identitat diferenciada, eixe símbol de grandesa que es reconeix com a Nacionalitat Històrica ha d’estar arreplegat explícitament en la Constitució espanyola per mitjà del Dret Civil.

Ja vam patir la renúncia forçada a l’article 151 de la Constitució, el qual ens hauria equiparat a les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi, Galícia o Navarra. No podem ni devem tolerar una nova discriminació mentre altres autonomies gaudeixen d’uns drets forals aconseguits gràcies a la connivència de les seues elits amb la dictadura franquista.

Aturem la involució autonomista. Construïm un consens social. Constituïm-nos en un clam de germanor per a exigir el que ens correspon de manera legítima. Representem la majoria social valenciana, manifestada hui en aquesta plaça per diferents organitzacions, associacions, col·lectius ciutadans, institucions, universitats, municipis i diversos estaments.

El premi Nobel de Literatura Octavio Paz va dir el 1992 en una conferència a Roma que «tot el que ha fet Europa es deu a la diversitat del seu geni, a la pluralitat de nacions que han construït la seua identitat». Estem ací per afirmar eixa diversitat com a membres de la Unió Europea, per a demostrar la nostra dignitat davant la ciutadania i davant el poder central, i per a demostrar l’energia evolutiva d’un País Valencià que volem més lliure, solidari, democràtic, sostenible,  igualitari i europeu.

València, 26 de febrer de 2023

Víctor Mansanet Boïgues

Alcalde de Simat de la Valldigna