Té només 14 anys. Porta menys de tres dedicant-se a l'halterofília. Ja és la millor de la Comunitat a la categoria sub15 i sub17 i ha guanyat un Gran Prix internacional. És una campiona i és simatera. És Sara Canet.

Quan i com començares en este món de l'halterofília? Per què te decidires per açò?

Fa dos anys i mig. Jo practicava patinatge i tenia lesions i estava un poc cansada, i li vaig dir a ma mare que volia canviar d'esport. I un dia, mirant la tele, estaven retransmetent les Olimpiades i en eixe moment passaven l'halterofília, i em va cridar molt l'atenció. Em vaig apuntar al club d'Alzira, després passí al de Tavernes i fins ara que estic en el de Gandia.

I les teus companyes i rivals, porten més o menys temps en açò?

En general porten algo més de temps. La subcampiona del Gran Prix per exemple porta 6-7 anys entrenant. Té més tècnica que jo però jo alce més pes i això dona més punts. Depén de diferents factors.

Com va ser dir a casa que volies dedicar-te a l'halterofília?

Jo li vaig ensenyar a ma mare una foto i li vaig dir: "vull açò". I va ser ella qui va buscar per internet clubs on poder apuntar-me i entrenar. Com jo en eixe moment anava a l'escola de La Barraca pensàrem que el més còmode era Alzira. Quan ho vaig dir es quedaren un poc sorpresos però ho acceptaren i em recolzen.

Aleshores, pel que contes, tu tens molt clar que l’esport és ta vida, que vols dedicar-te professionalment a l’esport...

Sí sí, abans del patinatge ja feia doma clàssica amb cavalls. Sempre he practicat algun esport en serio. No com a hobby sinó a nivell competitiu. Jo vull intentar triomfar al món de l’esport.

I tens clar ja que l’halterofília és lo teu? Te quedes ja definitivament en este esport?

Pense que sí, m’agrada molt. Hauria de passar algo molt estrany per a que ho deixara. El patinatge i la doma al final era més com per a no estar queta a casa però açò m’agrada de veres.

A què aspires? On voldries arribar?

El meu primer objectiu és entrenar en algun centre d’alt rendiment com el de la residència Joaquín Blume a Madrid  i competir a nivell internacional. Sent optimista, si treballe molt i bé, m’agradaria aconseguir-ho com en cinc o sis anys.

Estàs a 4rt d’ESO ara. Als estudis com vas? Què voldries fer més avant?

Vaig bé i l’any que ve vull fer un Cicle de FP d’Esports i, si l’altura m’ho permet, opositar a bombera més a futur, encara que també m’agradaria dedicar-me a l’halterofília com a treball de professió, una vegada acabe la meua carrera com a esportista.

Quantes hores entrenes a la setmana?

Entre de normal quatre dies a la setmana: dilluns, dimecres, divendres i dissabte. Unes dos hores o dos i mitja per entrenament. Encara que a vegades també entrene algun dimarts o algun dijous. De normal són com unes nou hores setmanals. Me canse però com ho disfrute ho faig en gust. De fet inclús si estic estressada pels exàmens o el que siga em desfogue entrenant.

Com és compaginar-ho amb els estudis?

No he tingut cap problema. Em dona temps a fer els deures i dimarts i dijous estudie. Això sí, si algun dia he d’estudiar més per a un examen, li dic a l’entrenadora que eixe no vaig a entrenar i ja està, perquè a l’hora d’optar a una beca te miren més el rendiment escolar que l’esportiu.

Què altres coses t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada també eixir a córrer i jugar al futbol però com entreteniment, amb els amics i amigues.

I quines competicions venen ara per davant?

En un mes tinc el sub17 de San Fernando a Cadis, després al novembre tinc el sub15 a Cullera i després la Copa de la Reina en Astúries. Ara em toca entrenar més fort i la setmana abans de cada competició afluixar per a no arribar amb el cos cansat al dia clau.

Esperaves obtindre tan bons resultats en estos últims campionats? T’esperaves guanyar?

En l’autonòmic sabia que si ho feia bé estaria en el podi però en el Gran Prix de Gandia no m’esperava guanyar. Els meus entrenadors estan contents però no volen que em confie.

Quina és la teua marca personal?

El meu màxim són 58 quilos en arrancada i 65 en dos temps.

Quin és el sentiment d’acabar una prova i vore que has guanyat?

Molta il·lusió de vore que m’ha eixit bé. Si no m’ix bé una competició me desanime, però quan diuen el teu nom i veig que he guanyat em dona molta il·lusió. Comproves que l’esforç ha tingut els seus fruits. 

GABINET DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA