Marc Ferrando mostra el seu talent en el primer concert de «Cultura a la fresca»
Faltaven uns minuts per a les huit, quan el pati del CEIP Valldigna acollia als primers assistents per al concert de Marc Ferrando el passat dissabte 13 de juny dins del cicle «Cultura a la fresca». Seguint les recomanacions del govern, tots arribaven amb la seua mascareta i se’ls prenia la temperatura abans d’entrar al recinte. Tot i que les mascaretes tapaven gran part del rostre, els ulls de tots ells desprenien alegria per tornar a retrobar-se amb la resta i gaudir del primer concert després de la crisi sanitària.
Mantenint les distàncies, cadascú es va seure en el seu seient al temps que la regidora de Cultura, Almudena Donet, pronunciava unes paraules d’agraïment. Marc Ferrando no necessitava presentacions. Actuava al pati on tantes vegades havia jugat amb els seus amics i amigues i estava envoltat de tota eixa gent que l’havia vist créixer.
Es va iniciar al món de la música quan sols tenia sis anys, tot i que, com ell reconeix, «la música va ser la que em va escollir a mi perquè des que vaig nàixer he estat amb ella». Recorda les vegades que ha acompanyat a son pare i a la seua germana als passacarrers amb la banda i els assaigs que ha acudit amb ells.
Eixa estima que li té a la música la va demostrar des de la primera nota que va sonar al CEIP Valldigna. La Sonata n.1 de Domenico Scarlatti va ser l’escollida per iniciar el repertori. Amb el piano va transportar el públic a un altre lloc i va fer que, durant eixe temps, oblidaren tots els problemes. Per això, una vegada acabat el primer tema, el públic no va poder deixar d’aplaudir.
El jove músic havia preparat una actuació per a tots els públics combinant tant la trompeta com el piano. Des les conegudes cançons de la pel·lícula La La Land fins My Way, de Frank Sinatra, però sempre amb un toc personal, ja que reconeix que «no m’agrada semblar-me a ningú, sinó transmetre el que jo sóc i sent perquè cada músic té una cosa que el fa diferent a la resta».
Tot i que Marc és un xiquet molt tímid i vergonyós, es transforma quan puja a l’escenari. I així ho va demostrar durant l’hora que va durar l’actuació. Per a ell, la música és «treball, il·lusió i emoció». Tres ingredients que es van poder observar en cada nota del concert.
Marc actuava al seu poble, davant la gent que «m’ha demostrat la seua estima» i, per a ell, «és el millor públic que podré tindre». Este jove ja ho va demostrar durant el confinament, ja que tots els dies eixia al balcó acompanyat de la seua trompeta per interpretar alguna peça. «Notava que era un moment important i que a tot el veïnat ens feia sentir-nos millor perquè ens retrobàvem», explica. Tots els dies es preparava alguna cançó i demanava al veïnat que li proposara noves. «Era jo el que volia sorprendre’ls i finalment em van sorprendre ells perquè em van preparar una sorpresa l’últim dia», recorda.
Este veí de Simat porta la música a les venes i té més que clar que el seu futur està lligat a ella. «Posaré tot de la meua part per a que passe, ja que els meus pares estan deixant-se la pell per mi», recalca. Ell ho té clar i, després del concert que va brindar al veïnat el passat dissabte, pot estar ben segur que ningú ho dubta i estaran al seu costat en cada pas.
