• Inici
  • El poble
  • Història i bibliografia
  • Breu història

Breu història

tresors3 extracto 170x130La història del municipi de Simat de la Valldigna està íntimament relacionada amb el del conjunt de la Valldigna, i amb el fet clau a la història del Regne de València que fòu el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

 

 

La Valldigna, abans anomenada la Vall d'Alfandech o Marinyen, fou habitada durant l'Alta Edat mitjana, per musulmans, i va ser conquerida pels anys 1242-43, pel rei Jaume I. El seu nét, Jaume II d'Aragó, amb ocasió d'una expedició pel regne moro de Múrcia, en passar per la vall d'Alfandech o Marinyen i, sorprés el rei per la seua bellesa es girà cap a l'abat de Santes Creus, que viatjava amb ell, i li digué: "Vall digna per un monestir de la vostra religió!" Este respongué: "Vall digna". Des d'aleshores la vall s'anomena Valldigna.

Inicialment a la Valldigna convivien cristians i musulmans, que treballaven les terres cedides en usdefruit per l'abat del monestir, encara que en general les condicions eren més dures per als mudéjars, per deixar-los continuar en la seua religió. Els mudèjars de la Valldigna es reunien per practicar la seua religió a la mesquita de la Xara, que era també un lloc d'ensenyament, de formalització de contractes i sovint, la seu de justícia dels cadís. Esta convivència va finalitzar l'any 1609, amb l'expulsió dels mudèjars.

La vida a la Valldigna continua amb l'evolució de la societat feudal valenciana, baix el domini del senyor del monestir, fins que a mitjans el segle XIX, l'any 1835, es va produir la desamortització del monestir, amb la qual va finalitzar el senyoriu de l'abat sobre les terres de la vall, i va començar l'expoli i la ruïna del monestir el qual va romandre en mans de particulars fins l'any 1991, quan el va adquirir la Generalitat Valenciana, tot començant un procés de restauració i recuperació de les seues dependències.

Personatges il·lustres

Josep Toledo i Girau Una de les persones que més han fet per traure de l’oblit la història del nostre poble és l’historiador local Josep Toledo i Girau (1903-1976). Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s'interessà per la investigació a través de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Col·laborà, amb treballs de caràcter històric, al 'Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura' i als 'Anales del Centro de Cultura Valenciana'. Publicà diversos treballs: Los correos en la Valencia medieval (1954) i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca (1968).

Però, de tot el seu treball podríem destacar la còpia que va fer al 1932 del manuscrit de Fray Estevan Gil "Historia chronologica de los abades de el real monasterio de N.Señora de Valdigna", ja que l'original es va cremar uns anys després i ha estat una obra clau per a conèixer la història de la Valldigna. La Fundació Jaume II el Just la va editar al 2004.

Va faltar en 1976 i encara es conserva una placa d'homenatge en la casa que el va veure nàixer, al carrer del "Crist de la Fe", al costat de l'Ajuntament.

Pilotaris de Simat Simat ha donat grans professionals al món de la pilota. El pilotari de referència és, sense dubte, Terencio Miñana Andrés, “el Xiquet de Simat” (1884-1954). Descobert pel “Nel de Murla”, la gran figura de principis de segle, es va traslladar a València, amb la intenció de triomfar al trinquet de Pelayo, la veritable “catedral de la pilota”. I tant que ho va aconseguir: allí el batejaren com “el Xiquet de Simat” i mai li faltaren partides.

Aficionat als desafius, impulsà les partides contra jugadors bascos, i la seua fama de jugador competitiu i amb una gran tècnica, no deixà de pujar. “El Xiquet de Simat” ha estat reconegut com un dels millors jugadors de pilota de tots els temps: podia ocupar qualsevol posició (punter, mitger, resto...) i dominava totes les modalitats (galotxa, escala i corda...). L’any 1918 es retirà i deu anys més tard es feu càrrec de la gestió del trinquet de Pelayo, durant una de les etapes daurades de la pilota a la capital. Tornà a Simat en 1943 després de sofrir una paràlisi parcial que el deixà invàlid, morint el 1954.

Fins a la dècada dels cinquanta, la modalitat més practicada a Simat era l’escala i corda. Però a partir d’aleshores comença a estendre’s el raspall una variant que no precisa tanta tècnica, i sí més condició física. Molt aviat el raspall es consolidà com la modalitat més seguida al poble. Cap a finals dels setanta comencen a jugar les seues primeres partides un grup de joves amb una gran projecció: l’anomenada “quinta dels Periquitos”.

Sagasta, Coeter, Balduino, Loripet, Jaume i Carlos són els representants d’aquesta nova generació de pilotaris professionals, tots ells jugadors de raspall, i que han portat el nom de Simat pels trinquets de tota la Comunitat Valenciana. Entre d’ells destaquen, per la seua trajectòria, Coeter i Loripet, que s’enfrontaren en la final del campionat individual de 1989 al trinquet El Zurdo de Gandia, una mítica partida recordada per tots els bons aficionats. Els últims anys, una nova fornada de pilotaris de Simat ha agafat el relleu, destacant Coeter II (germà del anterior) i Salva.