Un passeig pel Monestir de la Valldigna a través de la literatura
Travessar el Portal Nou del Monestir de la Valldigna suposa iniciar un viatge al passat, moment en què Jaume II el Just va fer construir eixe monument que, després d’haver estat en mans privades, va ser adquirit per la Generalitat Valenciana en 1991 i, així, estar reconegut a l’Estatut d’Autonomia.
Cada setmana, desenes de persones s’endinsen en este monument per conèixer la seua història i arquitectura, però este lloc tan emblemàtica també ha sigut epicentre per a literatura.
L’escriptora simatera, Isabel Canet, explica que «la seua vida ha anat en paral·lel amb el Monestir, que ha sigut un lloc d’inspiració per a mi». Recorda que «quan era menuda i estava en mans privades, este lloc sols s’obria una vegada al mes» i, per això, destaca que «quan entràvem, descobríem un món nou».
A més, Canet va ser la primera guia al Monestir de la Valldigna i, per això, ahir, 29 d’abril, i amb motiu de les activitats relacionades amb el Dia del Llibre, va tornar a reviure aquella experiència guiant els 15 visitants que van acudir al monument per participar en la ruta literària organitzada per la Universitat Politècnica de València.
Acompanyada per la guia de l’oficina de Turisme de Simat de la Valldigna, qui es va encarregar de l’explicació històrica del lloc, Canet va recitar algun dels seus poemes i textos d’altres escriptors de la Safor com la simatera Lourdes Boïgues. Joan Vicent Clar, un poema eròtic d’Encarna Sansaloni o un recital de Baltasar Joan Balaguer, el primer poeta de la Valldigna.
A l’església, la simatera va destacar que «sempre m’ha sorprés el buit d’este lloc, ja que si mirem fotografies antigues, ens adonem que era un lloc monumental».
A més, durant la visita, l’escriptora va reflexionar sobre la manera en què es tracta i es conserva el patrimoni i va destacar que «el Monestir és casa nostra, de tots els valencians i valencianes i, per això, nosaltres li hem de definir un ús».
La ruta va acabar a la Mesquita de la Xara, en la qual Canet va fer una crida a la literatura i va destacar que «eixe era un lloc idoni per realitzar recitals».
