Josep Gómez: “Al ventre de ma mare ja estava vinculat amb la música i amb la banda, ja que ella i mon pare són músics”

 

fee71bd4-8210-42d2-887b-fa443ac0c472

Josep Gómez: “Al ventre de ma mare ja estava vinculat amb la música i amb la banda, ja que ella i mon pare són músics”

Josep Gómez actuarà este dissabte 4 de juliol, junt a José Andrés Romero, al CEIP Valldigna dins del cicle “Cultura a la fresca”. Per a ell, actuar a Simat, el seu poble, suposa una gran il·lusió i també un gran repte, ja que “amb este concert intente acostar la música i la cultura al meu poble i, per altra banda, agrair el suport incondicional que he rebut per part de tots ells”.

Josep no recorda quan va començar a tocar, ja que des de ben menut ho ha tingut ben clar. “Al ventre de ma mare ja estava vinculat amb la música i amb la banda perquè els meus pares són músics”, explica. Sa mare toca el clarinet; son pare, la tuba i el seu germà, el bombardí. Per això, reconeix que sempre ha rebut el suport de la seua família, la qual considera “un pilar fonamental” perquè “mai s’han qüestionat el fet de seguir financiant els meus estudis”. Prop d'ell, en el mateix municipi, es troba un dels seus referents dins del món de la tuba a nivell nacional i internacional: David Llácer Sirerol,

El seu primer contacte amb un instrument va ser als set anys i reconeix que la música és “una carrera molt llarga i amb molt de sacrifici”. Tot i això, denuncia que molta gent no ho valora, sobretot “dins la nostra societat”. “Som un país exportador de grans talents musicals i alguns països com Alemanya aprofiten eixa “fuga de cervells”, ja que els músics no estan suficientment protegits ni tenen suport”, explica.

Este jove músic va escollir el mateix instrument que son pare: la tuba. “Sempre ha sigut el meu instrument preferit, m’agrada el seu so i la seua funció en les agrupacions instrumentals com a base armònica i rítmica”, explica. De vegades, Josep també toca el bombardí i està iniciant-se en el món de la guitarra. Per a ell, la música és “un llenguatge universal, un mitjà per transmetre emocions i sentiments i, per això, és una part fonamental en la vida de les persones”. Afirma que “sense música la vida seria molt trista”.

Josep li dedica entre unes tres i sis hores diàries a l’estudi, tot i que explica que això depén de les necessitats de cada època. Tot i això, de moment, té la sort de poder viure de la música. És col·laborador habitual de la Orquestra de la Comunitat de Madrid i professor en el conservatori de Tavernes i d'algunes escoletes a Gandia. De vegades també col·labora amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, la banda municipal de Bilbao o la Orquestra de València. “És difícil compaginar-ho i suposa moltes hores de tren i cotxe, però intente fer-ho tot per a que isquen els comptes”, explica.

Tot eixe esforç es veu reflectit a les seues actuacions. “De vegades les disfrute més i altres menys, ja que hi ha una combinació de sentiments diferents depenent del moment i amb qui estigues”, assenyala. Els moments previs a una actuació, per a ell, són una combinació de nervis i impaciència per eixir a l'escenari. Reconeix que, quan es tracta d’una oposició o una audició, eixos momentos són “eterns”, però “amb els anys i l’experiència aprens que són necessaris i et fan estar alerta”.

Josep explica que també es produeix un gran canvi quan actua amb una altra persona, ja que es necessiten “moltes hores d’assaig i de diàleg, de preparació conjunta, d’adaptar-se al grup o la persona amb qui actues, poder entendre a l’altre i anticipar-se”. Tot i això, destaca que “quan existeix una bona compenetració entre els músics, la màgia apareix sola”.

A este veí no li agrada pensar quina serà la seua situació en un futur, ja que “he aprés que no és massa productiu i pot suposar problemes”. Per això, “intente viure el present proposant-me alguns objectius”. Tot i que creu que el futur en este sector a Espanya “no és massa optimista”, considera que “els joves estem lluitant per cambiar-ho”. El seu somni és aconseguir una plaça fixa com a professor d'una orquestra o banda. Estem segurs que amb la seua passió per la música i les seues ganes de treballar ho aconseguirà ben prompte.

e0148e10-f5c8-4384-97ee-2c717fef3895  3df0ba55-d48d-4198-a502-9fd6e6f42275 16233310-335e-408d-84d2-04b917eb0f66 7a0e3b67-a2ec-46d4-ac82-73a9f1ceff55a4a54949-be9e-47e6-afb2-cd8882d18128