Retrobaments frustrats

El passat dilluns 11 de maig anava a ser una data de retrobaments per a moltes famílies després de dos mesos separats, però la decisió presa pel govern el divendres 8 de maig, en què afirmava que sols 10 de les 24 àrees sanitàries de la Comunitat Valenciana passaven a la fase 1 va suposar una mala notícia per a moltes d'elles que hauran d'esperar almenys una setmana.

“Ja havia planejat tornar a Simat per a vore als meus pares i a la meua germana i menjar-me un plat d'arròs al forn, el meu menjar preferit”. Paula Molina és veïna de Simat de la Valldigna, però actualment treballa com a infermera a un hospital de València. Ella esperava retrobar-se esta setmana amb la seua família però va haver de suspendre els seus plans després que el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, anunciara el passat divendres 8 de maig en roda de premsa que l'àrea de salut de la ciutat de València no passava a la fase 1.

Sa mare, Maria Solanes, recorda que la última imatge que es va fer amb la seua filla va ser el passat 9 de març i, des d'eixe dia, no s'han pogut vore. “El primer que faré serà abraçar-la i besar-la i preparar prou arròs al forn per a que se l'emporte”, assenyala.

Raquel Azorín també esperava retrobar-se amb la seua parella, que viu a Alginet, el passat dilluns i preparar un sopar romàntic després d'estar dos mesos separats, però no va ser aixì. “Pensàvem que la Comunitat Valenciana era de les zones que millor estava i al dir que la seua zona no passava va ser un poc decepcionant”, explica.

Raquel i la seua parella porten huit anys de relació i mai han estat tant de temps separats. A més, esta veïna de Simat va sofrir la pèrdua de sa mare, qui va faltar a finals de març degut a un càncer. Este fet es va vore agreujat per l'estat d'alarma, ja que “el meu nuvi no va poder vindre al soterrament ni estar al meu costat donant-me suport”. No obstant, explica que totes les nits, després de sopar, es criden per telèfon o realitzen videotrucades “perquè ens trobem molt a faltar”. “Durant estes setmanes he aprés que el més important és la salut i l'amor entre les persones i que tot allò material són ximpleries”, recalca.

Esta veïna no és la única que esperava retrobar-se amb la seua família esta setmana, ja que Ana Sancho tampoc ha pogut vore al seu germà que viu a La Barraca d'Aigües Vives. “Ens hem cridat per telèfon i quasi tots els dies parlem per WhatsApp, però és dur pensar que no pots vore a la teua família”, assenyala. Ella estava segura que la zona de La Ribera també passaria de fase el passat dilluns 11 de maig i “ja havia planejat anar a vore'l amb les meues filles”.

Per la seua banda, Victoria Brines sabia ben cert que no podria vore a la seua filla Leticia Arrametapongsa esta setmana, ja que ella està vivint a Castelló. “No vull mirar el calendari, no vull saber els dies que he estat confinada ni el temps que falta per vore a la meua filla, ja que per a mi sols és important pensar que la voré i l'abraçaré”, recalca.

Leticia explica que “no esperava en cap moment que el coronavirus acabara sent tan seriós”. El cap de setmana que el president del govern, Pedro Sánchez, va declarar l'estat d'alarma, ella pretenia tornar a Simat, però “estava canviant-me de casa i vaig decidir esperar”. Victoria acabava de ser operada i Leticia volia estar amb la seua familia, però les circumstàncies no ho han permés.

Tant ella com sa mare han imaginat moltes vegades com serà el moment en què es retroben. “Ma mare i la meua germana segurament ploraran i jo contaré algun acudit estúpid per fer-los riure”, explica amb un somriure. Leticia desitja tornar a vore a la seua família i celebrar-ho amb tots ells i recalca que “no deixaré de fer fotos per tindre un record material d'eixe moment històric”.

Reconeix que en poc de temps ha viscut moments molt diferents i, per això, “no sols el confinament està fent-me canviar”. “He estat molt malalta este any i vaig trobar el remei a la malaltia quan va començar el confinament i, a més, ma mare acabava d'eixir d'una operació, però tot açó m'ha donat l'oportunitat d'estar en pau”. Reconeix que la societat ha aprés d'esta experiència i ens “hem adonat que necessitem creure que hi ha esperança”. “Et sents part del moment, ja que ixes a les huit i veus a la gent aplaudint i donant les gràcies als que estan lluitant”, assenyala.

Malgrat això, Leticia assenyala que hi ha moments que troba a faltar a la seua familia, però “he aprés que la família la portes al cor i sempre estem parlant per telèfon”. Per la seua banda, Victoria reconeix que necessita parlar tots els dies amb ella “per saber que està bé i poder sentir la seua veu”. Com totes les mares allunyades dels seus fills, recalca que “vaig tindre molta por al principi per si es contagiava, ja que ella havia patit una malaltia molt greu i no sabia què li podria passar”.

Eixa mateixa por la reflexa Maria Solanes. “Em conta com està vivint la situació a l'hospital i tinc por que es contagie del virus i no puc evitar el patiment”. Paula Molina explica que “sempre existeix eixe risc, ja que els sanitaris estem molt exposats”. A més, reconeix que psicològicament és dur enfrontar-se a eixa situació perquè “no tenim cap protecció a nivell emocional i ens afecta vore el sofriment dels pacients que estan sols degut a les circumstàncies”.

Per això, afirma que “estes setmanes sobretot he aprés a aprofitar el que tinc, ja que, per poc que siga, hem d'estar agraïts i el coronavirus ens ha donat una lliçó de vida a tots”. Per a ella, no és important el què farà quan estiga amb la seua família, ja que “sols desitge compartir espai i temps amb ells”.

A ells no els importa esperar un poc més per tornar a retrobar-se perquè saben que, tard o prompte, arribarà el moment en què estaran junts de nou i recordaran estos mesos com un aprenentatge i una lliçó de vida.