Asunción Oltra: “Si haguera tingut mil vots la primera vegada que vaig votar, hauria votat mil vegades”

Són les dotze del migdia i Asunción Oltra acaba d’arribar a casa amb una companya del Taller de la Memòria, que es realitza a Simat de la Valldigna tots els dimarts pel matí. Esta última li entrega una mandala (un dibuix simbòlic que en el budisme representa l’evolució de l’univers respecte a un punt central) que els han donat en classe.

Asunción li pregunta què ha de fer amb eixe dibuix i la companya li explica com s’ha de pintar cada tram. A més, li recorda que per a la pròxima classe ha d’escriure un breu text on assenyale qui és i com va ser el seu passat.

Ella és la més major del taller, ja que el 21 de maig complirà 95 anys. Esta veïna de Simat recorda que va ser la seua filla qui la va animar a apuntar-se l’any passat. “Es veu que es va adonar que se me n’anava el cap”, afirma amb un somriure. Quan Asunción va acudir per primera vegada a la Casa de la Cultura (lloc on es realitza el taller), estava un poc atemorida, ja que “vaig vore que totes eren més joves que jo i li vaig dir a la mestra que si molestava, que m’ho diguera perquè jo ho comprenia”.

No obstant, a l’acabar la classe, la professora del taller, Sandra Souto, li va manifestar que podia seguir anant. “Elles són més intel·ligents que jo, però ho passem genial i totes es preocupen per mi”, explica Asunción.

Quan era menuda, va anar a l’escola, però, després de la guerra, no va poder continuar i, per tant, no recordava quasi ni llegir ni escriure. “En estos dos anys he aprés molt, ara també sé multiplicar, sumar, restar o pintar, entre d’altres coses”, afirma.

Asunción agraeix que son pare sempre li haguera recomanat anar a l’escola, tot i que “amb la guerra tot va canviar i va ser molt amarg”. Durant set anys i mig el seu germà, qui va ser alcalde del municipi, va estar empresonat a la Cárcel Modelo de València. “Quan el meu germà va ser alcalde, no van matar a ningú”, assenyala.

A més, durant aquella època, també van detindre a la seua germana. “Jo era xicoteta i m’agradava cantar i, un dia, em vaig posar a cantar a la plaça del poble i van capturar a la meua germana perquè pensaven que havia sigut ella”, explica amb tristesa. Asunción encara recorda alguns versos d’aquella cançó. “Ya se acercan nuestras elecciones, no sabemos a quién elegir. Si votamos nuestras ideas, seguro que el amo nos va a despedir (…) Llega el amo y te dice con tu voto cuento yo”, canta esta veïna.

Tot i que han passat molts anys, a Asunción no li agrada recordar aquella època perquè “el franquisme va ser duríssim, vam patir molt i ens van llevar tot el que teníem”. Per aixó, esta veïna sempre ha tingut present la importància d’anar a votar. “Si haguera tingut mil vots la primera vegada que vaig votar, hauria votat mil vegades”, destaca. Amb molt d’orgull reconeix que ella és socialista, “la més socialista de Simat”, tot i que “els socialistes d’ara no són com els d’abans”. “Abans miràvem pel benestar de tots i ara sols volen plenar-se la butxaca”, denuncia.

Malgrat l’època, Asunción sempre ha estat envoltada de bona gent, a qui recorda amb molta estima, entre la qual destaca tant la seua família com la seua parella. “En ma casa hi havia molta unió i moltes ganes de treballar”, recalca.

 Asunción mostra els diaris en què ha eixit

Amb un somriure recorda a la seua parella i reconeix que “sempre he festejat amb el mateix, vam estar deu anys junts i ens vam casar”. “Tenia un home que era una meravella, no em podia queixar”, explica. Es van conèixer ballant, ja que “el meu home era molt ballaor i tots els diumenges anàvem a ballar”.

Tant Asunción com el seu home van treballar en diferents llocs per guanyar-se la vida. No obstant, explica que, si ara poguera estudiar alguna carrera, li agradaria ser mestra per ensenyar als xiquets i les xiquetes. “Hi ha que donar-los molta educació, falta molta en el món”, denuncia.

Malgrat els seus 94 anys, Asunción es considera feminista i defensora dels drets de les dones, un tema que treballen a sovint en el taller de memòria. Reconeix que li agradaria semblar-se a Sandra, la professora del taller, ja que “és una gran lluitadora”. Esta veïna de Simat remarca que s’ha avançat molt en este tema, ja que quan ella era jove “els homes anaven a la taverna i les dones estaven en casa amb els xiquets”. “Mai he anat a una taverna i ara les terrasses estan plenes de dones i jo vaig amb les companyeres del taller algunes vegades”, explica.

El taller de memòria li ha canviat la vida a Asunción, qui, amb 94 anys, encara té moltes ganes d’aprendre. Quan acaba l’entrevista, torna a llegir les notícies que s’ha apuntat durant la classe i assenyala que ella també ha ixit tres vegades al diari. Trau els retalls que té guardats a un calaix i els mostra amb orgull. Després d’un minuts, reprén els apunts i es queda pensant què escriurà en la redacció que els ha demanat Sandra.