CENT FLORIDES PRIMAVERES

Hui és un dia especial al nostre poble. Per a una família humil i senzilla. Per a una dona treballadora que la vida la va colpejar encara jove. Va quedar viuda amb 44 anys i quatre filles (Mari Carmen, Rosa, Pepa i Sílvia), la més menuda amb tan sols dos anys. Una dona que mai ha perdut el somriure ni la vivor als seus ulls menuts i alegres, que brillen com una espurnes.

Rosa Cháfer Soler compleix hui, 18 d’abril de 2020, cent anys. Tota una vida. Una esforçada vida de lluita per traure avant una família, per a la qual cosa va haver d’anar a treballar a França, com a emigrant, després del traspàs de Joan Brines Brines, el seu home. L’únic que ha tingut i amb qui va compartir alguns dels moments més feliços de la seua vida. Elles, les filles, han sigut el motiu principal de la seua fortalesa, escolpida sobre una naturalesa ferma i frondosa.

El profund desig de viure, la seua especial condició física i caràcter amable, la seua saludable presència, l’han dotada d’una profunda qualitat humana, essència pura que ha fornit la seua vida longeva, plena, que ara comparteix amb les seues filles, els seus néts, nétes, rebesnéts, rebesnétes, gendres i altres familiars.

L’he vista sovint —i esperen continuar veient-la més avant— agranar i regar les plantes ornamentals que llueixen davant de sa casa. L’he vista fer algun passeig reparador sota un sol encés el raigs del qual il·luminen la Plaça del Colomer. I també en el bar, a migdia, ara i adés, en companyia d’alguna filla, al voltant de la tauleta de café. Rosa, una persona afable, de parlar tranquil i mirada acollidora, amable i de cara rosada que inspira tendresa.

Cent anys! Cent florides primaveres per a una Rosa de pètals de color, afectius i intensos. Un llarg camí recorregut en què mai no ha deixat d’observar l’horitzó on es dibuixa la línia de l’eperança, motor que ens impulsa cap al futur. A ella, i a la seua família, vull dedicar els versos d’una dona, una poetessa que també, com ella, arribà a centenària: Joana Raspall.

“Només amb un somriure

que em faces, tot passant,

ja m’omplic d’alegria

i veig el món més gran…”

Moltes felicitats, Rosa, i que el teu somriure t’acompanye sempre. Salut!ª

VICTOR MANSANET BOÏGUES