Els integrants del grup Treballant per la Igualtat conformat pels Ajuntaments dels pobles del Partit Judicial de Sueca - Favara, Polinyà, Tavernes de la Valldigna, Simat, Sollana, Benicull, Corbera, Benifairó, Fortaleny, Llaurí, Albalat, Riola, Sueca, i Cullera- així com: jutjat, oficina d'atenció a les víctimes, policies locals i guàrdia civil, Col·legi d'Advocats de Sueca...

Ens concentrem ací per a recordar que la violència de gènere segueix sent una realitat que no podem permetre, tolerar ni amagar. Enfront de la igualtat legal existeix la desigualtat real. Els homes segueixen assassinant dones, maltractant-les, vexant-les, atemorint-les i negant-los una existència lliure, autònoma, plena i feliç com tot ésser humà mereix. No podem mirar cap a un altre costat. No podem oblidar a les altres víctimes de la violència de gènere: xiquets i xiquetes, joves que han sigut assassinats vilment per homes maltractadors i violents. El terrorisme masclista s'enceba sempre amb els més innocents i desprotegits.

Combatre aquest terrorisme masclista necessita d'una tribu sencera, no solament lleis que garantisquen la igualtat: la coeducació, el feminisme, la perspectiva de gènere en totes les institucions, el compromís cívic i igualitari de la ciutadania, els mitjans de comunicació, la condemna ferma contra els maltractadors... Tot és necessari perquè juntes i junts sumem. La violència contra les dones té diferents arrels, profundes i imperceptibles per a molta gent: només podrem tallar-les si hi ha un compromís ètic per part de cadascuna de les persones que componen el teixit social. La dona és la classe social i econòmica més explotada de la humanitat: ¿estem disposats a canviar aquesta dura realitat? ¿Seguirem immersos en les xifres de mortes o maltractades, sense actuar conjuntament des de la societat civil i totes les institucions?

En aquest Dia Internacional de l'Eliminació de la violència contra la dona no volem oblidar a aquelles que són explotades sexualment en prostíbuls i en els carrers. L'explotació sexual segueix sent violència normalitzada en la nostra societat. És necessari que les institucions combaten les màfies que maltracten i exploten a les dones i deixen de mirar cap a un altre costat. Fer-ho no dignifica ni a aqueixes institucions ni als milions de dones que pateixen violència sexual sense que ningú moga un dit per elles.
Per un món lliure de violència masclista i compromesament abolicionista!