“Si Tavernes vol abandonar el consorci tindrà que seguir els passos legals i pagar els 120.000 euros que deu a la Mancomunitat”

A la seu de la Mancomunitat de la Valldigna es reuniren els representants de tres de les quatre localitats que la conformen, Barx, Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna, amb el President de la Mancomunitat al capdavant, Vicent Ribera, per a explicar la posició que mantenen referent al tema de l’eixida de Tavernes de la Valldigna del consorci valler.
Ribera va manifestar que ells no tenen cap inconvenient en que Tavernes vulga eixir-se’n de la Mancomunitat però va recalcar que primer s'han de seguir els passos que marca l’Estatut perquè siga legal l’eixida i, després assumir els diners que hi deuen, aproximadament uns 120.000 euros, 52.526 euros de l’any 2017 i 67.238 que és la part proporcional que a la capital vallera li pertoca liquidar pel deute que manté el consorci amb la Fundació Jaume II el Just, als que es deurà de sumar les despeses d’estos primers dos mesos de l’any. Atès que, com va dir Ribera «Tavernes continua formant part de la Mancomunitat de la Valldigna». Però, si Tavernes no se n’ix de manera legal, els membres del consorci recorreran als jutjats.
A més, l’alcalde de Benifairó de la Valldigna, Josep Antoni Alberola, va explicar que «gran part de les subvencions anaven destinades a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, com per exemple, 23.000 euros destinats a associacions; a més realitzava el 77% de les aportacions, però rebia el 79%». I amb este sentit, volien deixar clara la seua postura respecte el concepte de Mancomunitat, que segons els representants de Barx, Benifairó i Simat, no sols serveix per rebre subvencions, també serveix per treballar conjuntament per reivindicar els pobles de la Valldigna i per a millorar els serveis a la població.
Però, degut a totes les noticies que recentment han aparegut en premsa, els alcaldes i el president de la Mancomunitat també van voler assenyalar i fer una comparativa del que es pagava abans d’entrar ells a l’equip de govern i ara que hi estan. Abans es pagava 17 euros per habitant i any, mentre que ara, després de realitzar un estudi per cóm optimitzar i poder les quatre localitats assumir els costos, ara es paga 2,40 euros per persona i any, d’esta manera s’ha passat a tenir menys recursos, pel que el president digué que «amb imaginació i esforç es poden continuar realitzant grans treballs». I subratllaren que per cada ple reben 20 euros, en contra dels 200 euros que rebien a l’anterior legislatura.
A més a més, els membres del consorci, tenen com a objectius fer de la Mancomunitat una mancomunitat de serveis amb projectes com dotar a l’administració d’un arxiver, ja que tal i com va comentar l’Alcalde de Simat de la Valldigna, Víctor Mansanet “es tracta d’una figura molt important per al bon funcionament, ja que gràcies a la seua feina podem avaluar el què s’ha fet i el que s’està fent”. També, es pretén mancomunar contractes per abaratir costos i alliberar dels ajuntaments de tasques administratives. De fet, tal i com explicaren poden dur a cap estos projectes sobretot perquè estan rebent més diners per subvencions que per quotes que paguen els ajuntaments, la qual cosa implica que tan sols en este aspecte la viabilitat econòmica de la Mancomunitat és sòlida, pel que no s’han plantejat si continuar o dissoldre el consorci de la Valldigna.
Tavernes de la Valldigna al 2015 ja va voler eixir del consorci perquè li suposava més una despesa que una ajuda per a la seua ciutadania, però a conseqüència de no adherir-se al Pla Europeu Edusi ha sigut quan a cregut convenient eixir-se’n. Si la Mancomunitat haguera aconseguit esta subvenció europea les seus arques ara comptarien amb 7 milions d’euros més.

Unitat Urbana Unificada
Benifairó i Simat de la Valldigna conformen una Unitat Urbana Unificada que també és extensible a Barx, per este motiu, el que es pretén és engegar un entramat industrial comú entre els tres municipis, i per això, el pròxim 14 de març, els alcaldes de les localitats tindran una reunió amb el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent.